Bueno bueno, ací va la crònica de les pascues de la Penya Garrot i Pa Dur així que benvolgut lector, -NE ACÍ:
L'aventura-viatge-parida-partidadepòkereterna va començar el dimecres per la vesprada, o havia de començar per la vesprada i vam acabar ixint de nit: LA PUNTUALITAT NO ÉS EL NOSTRE FORT. Vam estar casi una hora al prado amb la gran escampada de trastos que la gent no sabia si ens n'anavem de casa de per vida (alguna mare ho haguera agraït), si s'havia cambiat el mercadillo de lloc i hora. Vora les 9 de la nit vam ixir amb la furgona (filla de puta) fins els topes, el cotxe de Luis i el cotxe de Carles també fins els topes però de fum. Molts es van endur la seua primera gran decepció: no conduïa el uelo de Vicent.
A mitat camí va vindre ja la primera gamba: el senyor Joan Pau, que no pot fer-ho tot, esta vegada si que va poder enganyar-se en la carretera aixina que a pegar la volta. Ací vam tindre el primer sustet amb la furgona.
Amb prou sort vam arribar a l'area de servici de Motilla on la furgona ens va enviar a prendre per cul (crec que es va cansar de sentir a Josep, alias GPS). Jo vull vore la part positiva de quedar-nos tirats: el cranket ens va deleitar amb la seua primera actuació i la foto inoblidable en la que apareix fent el tigre. També vam ser afortunats i vam veure a l'animal més pròxim a l'extinció: el guardia civil amable.
Roda i volta vam arribar amb la grua a Casasimarro pasant per davant dels pafetos: GRAN ENTRADA TRIUNFAL DE LA PENYA GARROT I PA DUR, deixant el pabelló ben alt. Així la primera nit es va acabar amb la partida de pòker de reconeixement, volteta al poble i tots a dormir.
-----1º dia: ens vam alçar (tots menys Bella Durmiente Gascón Suárez) per arreglar la furgona i anar a comprar (el carnicer es fregava les mans i els cerdos s'acollonaven). Primera macarronà amb monòleg del Cranket en un video que ja penjarem en pròximes actualitzacions, café al bar (redbull per al Cranket, si és que...) i a la nit moltes coses.
-----2º dia: ens va despertar la reapertura de Masia a tots menos a la bella durmiente. El dia va passar fent el cerdo dins de casa amb la mateixa cançó de totes les acampades: papa i nona, papa i nona, papa i nona. Els representants de la quadrilla, Cranket i Josep (alias Abrembi) van inspeccionar el poble buscant "sexe amb castellanes". Si d'aci nou mesos naix algún castellà makinero o amb els ulls blaus i rubio, la penya no es fa responsable...
-----3º dia: más de lo mismo. Alguns temeraris van anar al riu amb Toni Romans al volant mentre els altres, des de casa, resavem per ells. Vam anar a sopar al bar Pepe. Ens degueren vore amb cara de morts de fam perque ens van treure uns montaditos inhumans (de grans i de roïns). Vam jugar al bingo com si per conter de amb furgona haguerem arribat amb l'autobus de l'Inserso i després al Convento (un pub de flipats). Al tornar a casa 3º i gran actuació del Cranket amb frases mítiques com "tu que m'alce".
-----4º dia: més partides de pòker intentant "desbancar a mitja Cuenca", pelis de sprint, i comença el baixò perque tornavem al dia següent. Tornem al pafeto però res.
-----5º dia: "en el lado derecho, con un peso de 50 quilos, el Cranket. En el lado izquierdo, con un peso de 55 quilos Joan Pau". Vam arreglar la furgona, Llorenç furiós casi ens pega a tots i cap Ondara. El senyor conductor es va tornar a enganyar i vam creuar València i Vicent va tornar a "escandalitzar" al personal jejeje.
En total, balanç molt positiu: molta risa, molta foto, breguetes, frases memorables, provessors destorbades i un llarg etcétera.
Del dissabte i Sant Vicent no conte res perque misteriosament no men recorde.
Bé xiquets, m'he cansat jo tant d'escriure com vosaltres de llegir.
SALUT I GARROT I PA DUR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada