Si, si, si, que Sant Jaume ja està ací!!!

De Sant Jaume en Sant Jaume i tiro porque me toca. No hem fet més actualitzacions perquè amb les pasques tan superinteressants que em tingut per la muntanya, hauriem d'haver cridat al National Geographic per a que les fera bé. A banda, el grup eixe d'impresentables que es fa dir penya i estàn a l'altra banda del riu ja no dona guerra (a excepció de Noguera, que sempre compleix l'home).
Pues bé, esta actualització la faig per a que ningú em pegue una curreta aprofitant la foscor quan baixe a pixar al riu jejejejeje. Bé xiquets, la cosa està ahí ja!! El divendres, Garrot i Pa Dur, amb la plantilla remodelada, anirem a donar-ho tot! Açò no hi ha qui ho pare (bueno, si Hermo no ens duguera la beguda, igual si que ens pararia un poc).
L'ordre de les coses serà netejar el garito de vespes (han vuelto y son peligrosas), dur-lo el dimecres cap al lloc i anar a fer hores fins que ens ho duguen tot. Si algú sap on es puguen furtar valles d'obra, que avise, perquè sino la nostra carpa de circ no es podrà montar i ja que enguany hem fitxat al Hombre Forzudo, seria una llàstima.
Recordar al personal que enguany tindrem dos dinars d'agermanament, un amb No en fem un brot, i l'altre per confirmar amb el Trago dona pena.

Bé xiquets, aneu preparant-se i tornant de Pedreguer (segur que encara en queda algún per allí), QUE SANT JAUME JA ESTÀ ACÍ:


PD: feu el favor d'anar a ingresar el jornal al banc, sinó el Ministre vos pegarà una curra, que ha estat apreparant-se:

Sant... quèeeeee? Sant Jaume, si, Sant Jaume. Ara.

Això era una volta fa molt de temps, en un poble anomenat Ondara, va haver unes festes populars en honor a Sant Jaume. I ara, quasi tres mesos després, anem a intentar fer memòria de què va passar. Ja és difícil recordar coses el dia següent a que passen dins de festes... com que tres mesos després...
Bé, heu de perdonar que actualitzem tant tard, però és que l'últim matí de festes vam anar a esmorzar al bar Galliner i hem eixit ara. S'ha fet el que s'ha pogut... Açò és també motiu de que no hagem fet una actualització sobre les festes del voltant, perquè clar, no hem pogut anar per estar esmorzant. Encara que no es preocupeu, hi ha cert fotògraf, el mateix que encara no ha penjat les fotos del dia 25, que vos podrà contar les festes del Verger, on ha anat, fent prou el traidor, a fer fotos. Açò no té nom home, és que si fora un altre poble, tindria un passe... però Verger? La cançó de "Vergerero el que no bote!" no et deia res? Callarem perquè sinó l'any que ve no ens faràs fotos, i Alba haurà de substituir-te, encara que no li costarà massa perquè porta la càmera cosida a la mà. Alba, esperem que siga resistent a l'aigua perquè em jugue algo a que t'has dutxat amb ella.
Bé, tornant al tema de festes, han passat (bueno, millor dit, van passar) com sempre, de puta mare. Una miqueta de beure, per a no baixar-ho tot sequet, carn torrada, pollastres (que ningú pense mal), hamburgueses (ració triple per a algú que no direm el nom, perquè com tampoc és del poble jajajajajaja). Com a novetat cal dir que hem fet mols dinars, al bar i tot... tirant la casa per la finestra.
Com a fets importants cal dir:
- Garrot i Pa Dur HEM SIGUT CAMPIONS DEL FUTBOL VACA. No sense patir perquè vam sofrir lessions físiques per culpa de una persona de la penya veïna amb el cap tan buit com la nevera l'últim dia de festes i amb menys trellat que els xistes de Chiquito.
- Vam guanyar també el premi del concurs de xupitos Disbauxat de l'any passat (a bones hores el rebem), en la misteriosa categoria de "millor color". Cal donar-li mèrit a l'estòmac de Edu, que no sé com no rebenta de tant de provar mescles per a fer el seu meló màgic. És paregut a Arguiñano, la diferència és que Edu quan comença a "cuinar" a voltes va sereno, Arguiñano no. I anem a dir-ho fort: TENIA CASSALLA.
- No vam guanyar els putos xorissos de l'album de cromos, però hem recuperat l'habilitat a l'hora de fer canvis, l'any que ve quan ixquen els cromos de la lliga em faig amb tots en menos de dos setmanes.
- En el rally vam tornar a fer una mostra de gust per la moda. Guanyar no, però lluir tipet... ai mare. Vam enamorar a més d'un tio de les altres penyes.
- I al concurs de barquetes perquè no ens vam animar, sinó ens falta piscina, arribem a Pego remant per la carretera.
- El nostre ministre va ascendir en el seu estatus social i ha entrat dins del món de l'església sent nombrat Papa, Romaneti I.

Dit açò, anem amb el resum diari i les fotos (patrocinades pel desertor):

Dia 16: Pregó. Este dia no falla, tampoc nosaltres fallem. Curiosament no hi ha fotos nostres al pregó... Aquest dia vam tindre turistes de Xeraco. També alguns de nosaltres vam anar a Pedreguer (fent també un poc els traidors), altres no sabem com vam tornar. La cosa va estar centrada a la discomòbil del terra, però tampoc hi ha massa fotos.



Dia 17: discomòbil al riu.Vam tornar a tindre visita, "filologa". S'ha de dir que és un poc putada aquest lloc ja que vas al garito a poar i abans d'arribar al pont ja tens el got buit. Les fotos diuen com va acabar la cosa:








Dia 18: Orquestra Vértigo, per a xiquetes i sense idea de fer cançons del repertori bo. No tinc gana de penjar fotos.

Dia 19: Campiooooooooooooooooooooooooooooooooooons!! Per primera volta vam guanyar el futbol vaca, segurament l'últim també, perquè gràcies a algú igual l'any que ve no es fa. Un membre de la penya va quedar minusvàlid, ara s'ha montat un casupet de la Once i no li va malament.




Dia 20: dia de festa a les penyes, o com s'ha dit enguany "tira-li al poker que és molt tradicional d'ací la terra". Alguns vam aprofitar per anar a canviar cromos. Com no hi ha casi fotos, anem a penjar la foto "dificil d'aconseguir" de festes, una on ix Vicent.


Dia 21: dia del Rally i la mini- nit de rock. Tot un desfile de moda. Garrot i Pa Dur es va disfraçar de mescla entre pu***illa, maruja i maxot pel pel al pit de més d'un. No vam guanyar, cosa que no està mal, aixina ens estalviem organitzar-lo l'any que ve.






Dia 22: verbena Eufòria al Prado, i paelles, de nit altra volta. Curiosa foto amb Llauis com a pastor.


Dia 23. Concurs de xupitos i discomòbil a l'Assut. Caldria dir-li a alguns participants del concurs de xupitos que begudes com el whisky o el limoncelo estàn ja inventades. Nosaltres vam anar a revalidar el nostre títol amb el nostre clàssic meló que es va acabar als 10 minuts. Teòricament representavem a Somalia. Tampoc hi ha fotos de la paraeta però al menys tenim una de la conversió de Toni en Papa Romaneti I.



Dia 24: ultim dia del que hi ha fotos. Orquestra Syberia, anavem tots amb abrigo jejejeje. La cantant havia ixit de Piratas del Caribe. (Penjarem una foto d'Alba, no siga que ens mate. A pesar de que ix amb una persona d'altra penya). També foto d'Edu, d'eixes que costen de trobar.





Bé, garrotipadurmaniacs, fins arriba la cosa perquè no hi ha més fotos. Quan es dignen a pujar les del 25 ja farem una re-actualització. Sant Jaume va deixar un bon sabor de boca, al menys prou millor que el de l'any passat. De tota forma, l'any que ve s'intentarà millorar i ho tornarem a donar tot. I si els del Trago es posen poetes em pose tonto i n'escric jo un també. Ala bonicos:

SALUT I GARROT I PA DUR!!!!

Sant Jaume ja està ací!!

Va de bo xiquets, les festes estan a tir d'escupinyà!!
Bé, per a tindre el garito en condicions, el divendres passat vam anar a casa del ti LLauis a arreglar-lo perquè clar, tot l'any al ras... donava un poc d'asquet. Vam arribar i la primera sorpresa va ser trobar-nos ocupes. Les vespes s'havien fet les ames del lloc aixina que les vam haver de tirar, sempre de bones maneres (mètode Homer Simpson, o mètode Jesús el loco):

Com es veia perillós l'assunt i no teniem gana de tindre un Sant Jaume cremats ni botar-li foc a Segària sencera, vam avisar als bombers:


Després ja ens vam posar mans a l'obra a l'arreglo. Ací tenim al Ministre comprovant el territori, l'estat dels ferros i guardant-se les ganes de fer faena a la butjaca.

Menys mal que Felip i Luís es van posar amb gana. (Brown, de tu no tinc fotos però tajo parejo amb Toni aaaaaaah!!)


Jo faig fer faena eh!! No es penseu que eren tot fotos.

I bueno, finalment, el dimarts al tardet vam anar a acabar-lo. Toni Albert va vindre a canvi de que li ferem un entrepà de panceta. Llorenç també va vindre però no es va ni llevar el pijama, el tio gossarro.



Fins ací tot. Cal dir que ens vam pegar la gran dinà ja que vam anar a desmontar-assassinar-lijar-pintar-montar-cagarmosendeu-montar. Però no patixques Joan Pau, que ho vas fer tu tot.

Bé xiquets esta nit a sopar al garito per anar fent boca. I demà apocalipsi total.

SALUT I GARROT I PA DUR

Sant Jaume 2010

Els fetges van acollonant-se, al passar pel costat del Prado fa ja olor a merd...excrement de bou (bueno, i a rovell de barana també), Miguel Angel va ja sense camisa per ahí, Jose Andrés va entrenant el dit (i la moral) per a pillar-nos amb les millors cares (per cert, si lliges açò penja ja d'una volta les fotos del Mig Any), l'home del forn s'ha comprat una cinta nova per al cap, etc. perquè xiquillos, Sant Jaume ja està ací!!

Bueno, xiquets i xiquetes, com ja sabreu el dia 10 ha d'estar tot ingressat al conter del banc (qui no sapia el número que cride a Toni). No posaré ací els diners que hem de pagar per a que la gent no s'entere de les xifres astronòmiques que invertim juas juas juas juas. El tema de les camisetes noves està a punt d'aclarir-se.
Cal dir que des de l'actualització Post-pasqua hem arribat a casi 4.500 visites. Estem ahí ahí amb els documentals de la 2 i Saber i Ganar.
I bé, com no tinc cap foto interessant que penjar ni res més a dir... farem alguna altra actualització abans de festes per a informar de les últimes novetats: el preu de les camises, la nominació del Crank per a candidat a Supervivientes, molts cerdos moriràn per alimentar-nos en totes les festes a base de torraes, etc.
Membres de Garrot i Pa Dur, aprepareu-se per a un any més. I gent que no és de Garrot, aprepareu-se per a aguantar-nos.


Salut i Garrot i Pa Dur

Cap d'any - pasqües 2010

Garrotipadurmaniacos:

Desprès d’un temps considerable sense actualitzar la pàgina ens vegem en la obligació de demanar unes disculpes, sabem que les vostres vides són bastant més avorrides sense les nostres actualitzacions (com vegeu, continuem amb l’ego pels núvols. Ens ho podem permetre).

Bé, doncs una vegada tots disculpats ens disposem a contar-vos les experiències de Garrot i pa dur per la ciutat d’Alcoi durant la nit de CAP D’ANY. Aprofitant que un dels membres “estudia” allí vam anar a ocupar-li el pis. Com es podeu fer la idea, allí feia una rasca per a flipar-la en colors i en 3-D també (ara que està de moda). Pel que fa a la nit va transcorre amb total normalitat, no va haver cap incident a destacar (tampoc tenia per que ser d’altra manera). Bueno si, en algun moment donat, Vicent es va exaltar cridant “Viva Cataluña, muerte al rey” (sí sí, en castellà). Res important.


Després de sopar un exquisit pollastre relleno “hacendado” fet al forn acompanyat d’unes creïlles mal-fregides ens vam prendre les tradicionals però repel•lents “uvas de la suerte” de pot “cofrusa”. Tot seguit ens vam fer algun que altre xupito de tequila (forçaet forçaet).
La major part de nit va tindre lloc a “la marxa”: zona de pafetos d’Alcoi on vam aplegar a l’estat d’embriaguesa màxima a base de cubalitros a 7 euros. S’ha de reconèixer que esta zona ens va molar a tots i ens ho vam passar xupi-guay. Us recomanem que aneu, però a poder ser eviteu els mesos d’hivern.

PUNTO I APARTE.

Pel que fa a les PASQÜES cal dir que no s’ha fet res especialment especial; s’han basat en anar a passar tres nits a la caseta de Toni Romans on hem passat la major part del temps menjant, bevent, dormint, jugant al pòquer, jugant als daus, jugant a la play (fins que Joan Pau se la va endur), etc etc. És a dir, tres dies sense fer-ne un brot.

Dels aspectes a destacar:
- Les constants amenaçes de Edu a Pepo (“Joseeeep... A la cara va!”).
- No ha sigut gens fàcil aguantar al mateix Edu maltractant a una pobra guitarra i els nostres oïts (és broma Edu).
- menys fàcil ha sigut suportar (sobretot a mi que no m’agrada el futbol) tots els cautelosos, rigorosos i exhaustius anàlisis futbolístics fets per Pepo.
- hem celebrat la setmana gastronòmica hispano-itàlica; hem menjat pasta tots els dies llevat d'una nit que vam fer torrà (com no em fem mai...)
I per últim, però no menys important, només ens queda contar-vos la diada de Sant Vicent: Va anar a dinar a la caseta del Brown i vam imitar a la perfecció a Rafa Nadal demostrant una tècnica brutal en la raqueta.



Sense res més que dir...

Salut...
I GARROT I PA DUR!

COMUNICAT OFECIAL (com Fausto):


En la primera actualització de l'any en lloc de parlar de nit vella com caldria esperar, anem a parlar de un esdeveniment més important:
Mig Any el dia 23 de Gener, després de les negociacons dels quintos amb la conferència episcopal (sinò no s'enten que tardaren tant) han arribat a aquesta conclusió. En el que a nosaltres respecta anirem a sopar algún lloc(deuriem espavilarmos a reservar), s'han sentit rumors de que certs individus volen fer un sopar "d'agermanament", sols podem confirmar que continuen les negociacions... El que és segur és que soparem tots junts (igual algú està putejat per exèmens o demés entreteniments) en pau i harmonia, i acudirem a pegar una "volteta" per el poble, igual ens fem algún cubata o això.

Bo res més sols dir que l'actualització de cap d'any s'ha aplaçat fins que trobem algú que confirme que vam fer concretament. Alguns vam anar Alcoi per representar allí la penya, mentre que d'altres ens vam quedar a Ondara per a que no s'oblideu de nosaltres. Igual més avant quan els nostres corresponsals ens facen arribar les fotos en pengem alguna, no es pot confirmar res.

Japiberdei tu yu (amb retràs)

Hui celebrem que fa una setmana que cumplia anys (vora els 63 està ja) esta xica tan guapa que ix a la foto (no Isa, no eres tu).
Alba és la xica més simpàtica i la més guapa de la penya i per això estem orgullosos d'ella i li dediquem esta actualització!!
Tot son qualitats bones en Alba, bueno tot no: té mala llet (quan l'emprenyem), xilla molt fort i després es queda afònica, no ens porta muakis ni a Albelda a la penya, s'estressa i sofrim les conseqüències. Però vaig a centrar-me en els aspectes possitius: és la xica que més treballa a la penya: la que millor neteja, la que millor cuina, la única que corre les entrades, la que millor porta els conters de la penya, la que millor... un llarg etcètera. ¡¡¿¿què seria de Garrot i Pa dur sense Alba??!!

I ara peloteo típic de tuenti/fotolog/quinceañero: Alba te keremos, tkm, no kambies nunka, eres la millor!!
Eh que sona tonto però és veritat!!

Bueno va ara em pose serio i sentimental: Alba, estem orgullosos de tindre que aguantar-te jejejejeje i de que ens aguantes amb tanta paciencia!!