Sant... quèeeeee? Sant Jaume, si, Sant Jaume. Ara.

Això era una volta fa molt de temps, en un poble anomenat Ondara, va haver unes festes populars en honor a Sant Jaume. I ara, quasi tres mesos després, anem a intentar fer memòria de què va passar. Ja és difícil recordar coses el dia següent a que passen dins de festes... com que tres mesos després...
Bé, heu de perdonar que actualitzem tant tard, però és que l'últim matí de festes vam anar a esmorzar al bar Galliner i hem eixit ara. S'ha fet el que s'ha pogut... Açò és també motiu de que no hagem fet una actualització sobre les festes del voltant, perquè clar, no hem pogut anar per estar esmorzant. Encara que no es preocupeu, hi ha cert fotògraf, el mateix que encara no ha penjat les fotos del dia 25, que vos podrà contar les festes del Verger, on ha anat, fent prou el traidor, a fer fotos. Açò no té nom home, és que si fora un altre poble, tindria un passe... però Verger? La cançó de "Vergerero el que no bote!" no et deia res? Callarem perquè sinó l'any que ve no ens faràs fotos, i Alba haurà de substituir-te, encara que no li costarà massa perquè porta la càmera cosida a la mà. Alba, esperem que siga resistent a l'aigua perquè em jugue algo a que t'has dutxat amb ella.
Bé, tornant al tema de festes, han passat (bueno, millor dit, van passar) com sempre, de puta mare. Una miqueta de beure, per a no baixar-ho tot sequet, carn torrada, pollastres (que ningú pense mal), hamburgueses (ració triple per a algú que no direm el nom, perquè com tampoc és del poble jajajajajaja). Com a novetat cal dir que hem fet mols dinars, al bar i tot... tirant la casa per la finestra.
Com a fets importants cal dir:
- Garrot i Pa Dur HEM SIGUT CAMPIONS DEL FUTBOL VACA. No sense patir perquè vam sofrir lessions físiques per culpa de una persona de la penya veïna amb el cap tan buit com la nevera l'últim dia de festes i amb menys trellat que els xistes de Chiquito.
- Vam guanyar també el premi del concurs de xupitos Disbauxat de l'any passat (a bones hores el rebem), en la misteriosa categoria de "millor color". Cal donar-li mèrit a l'estòmac de Edu, que no sé com no rebenta de tant de provar mescles per a fer el seu meló màgic. És paregut a Arguiñano, la diferència és que Edu quan comença a "cuinar" a voltes va sereno, Arguiñano no. I anem a dir-ho fort: TENIA CASSALLA.
- No vam guanyar els putos xorissos de l'album de cromos, però hem recuperat l'habilitat a l'hora de fer canvis, l'any que ve quan ixquen els cromos de la lliga em faig amb tots en menos de dos setmanes.
- En el rally vam tornar a fer una mostra de gust per la moda. Guanyar no, però lluir tipet... ai mare. Vam enamorar a més d'un tio de les altres penyes.
- I al concurs de barquetes perquè no ens vam animar, sinó ens falta piscina, arribem a Pego remant per la carretera.
- El nostre ministre va ascendir en el seu estatus social i ha entrat dins del món de l'església sent nombrat Papa, Romaneti I.

Dit açò, anem amb el resum diari i les fotos (patrocinades pel desertor):

Dia 16: Pregó. Este dia no falla, tampoc nosaltres fallem. Curiosament no hi ha fotos nostres al pregó... Aquest dia vam tindre turistes de Xeraco. També alguns de nosaltres vam anar a Pedreguer (fent també un poc els traidors), altres no sabem com vam tornar. La cosa va estar centrada a la discomòbil del terra, però tampoc hi ha massa fotos.



Dia 17: discomòbil al riu.Vam tornar a tindre visita, "filologa". S'ha de dir que és un poc putada aquest lloc ja que vas al garito a poar i abans d'arribar al pont ja tens el got buit. Les fotos diuen com va acabar la cosa:








Dia 18: Orquestra Vértigo, per a xiquetes i sense idea de fer cançons del repertori bo. No tinc gana de penjar fotos.

Dia 19: Campiooooooooooooooooooooooooooooooooooons!! Per primera volta vam guanyar el futbol vaca, segurament l'últim també, perquè gràcies a algú igual l'any que ve no es fa. Un membre de la penya va quedar minusvàlid, ara s'ha montat un casupet de la Once i no li va malament.




Dia 20: dia de festa a les penyes, o com s'ha dit enguany "tira-li al poker que és molt tradicional d'ací la terra". Alguns vam aprofitar per anar a canviar cromos. Com no hi ha casi fotos, anem a penjar la foto "dificil d'aconseguir" de festes, una on ix Vicent.


Dia 21: dia del Rally i la mini- nit de rock. Tot un desfile de moda. Garrot i Pa Dur es va disfraçar de mescla entre pu***illa, maruja i maxot pel pel al pit de més d'un. No vam guanyar, cosa que no està mal, aixina ens estalviem organitzar-lo l'any que ve.






Dia 22: verbena Eufòria al Prado, i paelles, de nit altra volta. Curiosa foto amb Llauis com a pastor.


Dia 23. Concurs de xupitos i discomòbil a l'Assut. Caldria dir-li a alguns participants del concurs de xupitos que begudes com el whisky o el limoncelo estàn ja inventades. Nosaltres vam anar a revalidar el nostre títol amb el nostre clàssic meló que es va acabar als 10 minuts. Teòricament representavem a Somalia. Tampoc hi ha fotos de la paraeta però al menys tenim una de la conversió de Toni en Papa Romaneti I.



Dia 24: ultim dia del que hi ha fotos. Orquestra Syberia, anavem tots amb abrigo jejejeje. La cantant havia ixit de Piratas del Caribe. (Penjarem una foto d'Alba, no siga que ens mate. A pesar de que ix amb una persona d'altra penya). També foto d'Edu, d'eixes que costen de trobar.





Bé, garrotipadurmaniacs, fins arriba la cosa perquè no hi ha més fotos. Quan es dignen a pujar les del 25 ja farem una re-actualització. Sant Jaume va deixar un bon sabor de boca, al menys prou millor que el de l'any passat. De tota forma, l'any que ve s'intentarà millorar i ho tornarem a donar tot. I si els del Trago es posen poetes em pose tonto i n'escric jo un també. Ala bonicos:

SALUT I GARROT I PA DUR!!!!