Cap d'any - pasqües 2010

Garrotipadurmaniacos:

Desprès d’un temps considerable sense actualitzar la pàgina ens vegem en la obligació de demanar unes disculpes, sabem que les vostres vides són bastant més avorrides sense les nostres actualitzacions (com vegeu, continuem amb l’ego pels núvols. Ens ho podem permetre).

Bé, doncs una vegada tots disculpats ens disposem a contar-vos les experiències de Garrot i pa dur per la ciutat d’Alcoi durant la nit de CAP D’ANY. Aprofitant que un dels membres “estudia” allí vam anar a ocupar-li el pis. Com es podeu fer la idea, allí feia una rasca per a flipar-la en colors i en 3-D també (ara que està de moda). Pel que fa a la nit va transcorre amb total normalitat, no va haver cap incident a destacar (tampoc tenia per que ser d’altra manera). Bueno si, en algun moment donat, Vicent es va exaltar cridant “Viva Cataluña, muerte al rey” (sí sí, en castellà). Res important.


Després de sopar un exquisit pollastre relleno “hacendado” fet al forn acompanyat d’unes creïlles mal-fregides ens vam prendre les tradicionals però repel•lents “uvas de la suerte” de pot “cofrusa”. Tot seguit ens vam fer algun que altre xupito de tequila (forçaet forçaet).
La major part de nit va tindre lloc a “la marxa”: zona de pafetos d’Alcoi on vam aplegar a l’estat d’embriaguesa màxima a base de cubalitros a 7 euros. S’ha de reconèixer que esta zona ens va molar a tots i ens ho vam passar xupi-guay. Us recomanem que aneu, però a poder ser eviteu els mesos d’hivern.

PUNTO I APARTE.

Pel que fa a les PASQÜES cal dir que no s’ha fet res especialment especial; s’han basat en anar a passar tres nits a la caseta de Toni Romans on hem passat la major part del temps menjant, bevent, dormint, jugant al pòquer, jugant als daus, jugant a la play (fins que Joan Pau se la va endur), etc etc. És a dir, tres dies sense fer-ne un brot.

Dels aspectes a destacar:
- Les constants amenaçes de Edu a Pepo (“Joseeeep... A la cara va!”).
- No ha sigut gens fàcil aguantar al mateix Edu maltractant a una pobra guitarra i els nostres oïts (és broma Edu).
- menys fàcil ha sigut suportar (sobretot a mi que no m’agrada el futbol) tots els cautelosos, rigorosos i exhaustius anàlisis futbolístics fets per Pepo.
- hem celebrat la setmana gastronòmica hispano-itàlica; hem menjat pasta tots els dies llevat d'una nit que vam fer torrà (com no em fem mai...)
I per últim, però no menys important, només ens queda contar-vos la diada de Sant Vicent: Va anar a dinar a la caseta del Brown i vam imitar a la perfecció a Rafa Nadal demostrant una tècnica brutal en la raqueta.



Sense res més que dir...

Salut...
I GARROT I PA DUR!